Patrimoni

Segons l’historiador Francesc Comas, les Escodines són el barri més antic de Manresa: des del segle XI se’n té constància documental. Aquesta antiguitat –assumida col·lectivament com un element d’autoestima- té el seu reflex en un patrimoni històric i monumental d’una riquesa notable. Entre aquest patrimoni destaquen la Cova de Sant Ignasi –un conjunt barroc i neoclàssic convertit actualment en un centre d’espiritualitat internacional, construït entre els ss XVII i XVIII-, el Convent de Santa Clara –barreja de romànic i modernisme, que data del s XIV-, el Pont Vell –construcció gòtica de s XIII-, l’antic col·legi de Sant Ignasi –que acull el Museu Comarcal de Manresa, l’Arxiu Històric Comarcal i l’Oficina de Turisme-, la Creu del Tort, laCapella del Rapte, etc. Una bona part d’aquests elements són el fruit de la presència de Sant Ignasi a Manresa, entre 1522 i 1523. A aquest patrimoni monumental cal afegir-hi altres elements com les cases tradicionals de tipologia pagesa –amb estables als baixos i golfes per assecar el gra-, el conjunt paisatgístic de la façana del Cardener -format per balmes i construccions tradicionals assentades sobre la roca- i les restes de l’antiga fàbrica del Salt –o de l’Aranya-, una de les mostres de fàbrica de riu pròpies de la industrialització. Tot plegat –sumat a d’altres elements com la memòria col·lectiva i el manteniment de festes i tradicions com les Enramades- han fet de les Escodines un dels barris amb més personalitat de Manresa.