pla de desenvolupament comunitari de les Escodines
pla de desenvolupament comunitari de les Escodines

Què s'ha dit de les Escodines?

Les Escodines i la Guerra Gran

Fragment del llibre Tipos manresanos (II), en què l'anarquista Pedro Flores fa referència a la participació destacada del barri en la Guerra Gran contra la França revolucionària (1793-1795).

A raíz de ser guillotinado el rey Capeto en Francia [Lluís XVI], nuestras eminencias declararon la guerra a la herética y revolucionaria vecina, contribuyendo nuestra católica ciudad con muchos hombres -casi todos payeses- al mando de Maurici Carrió Coll... El 17 de mayo de 1794, en la batalla que tuvo lugar entre Pandis y Castelljou, muere Maurici Bernada, de profesión campesino, que vivía en las Escondinas [sic]. Del mismo barrio y profesión eran los también caídos en aquella jornada: Joan Argemí y Joan Vila. También Josef Verger, Tomás Planes, Antón Planes, del arrabal de San Andrés; y Manuel Puig y Josef Badies, de San Ignacio... 

Un barri fabril a principis del segle XIX

Descripció de les Escodines extreta del Diccionario geográfico universal dedicado a la Reina por una sociedad de literatos, publicat el 1932.

[...] el canal de la acequia y el Mirable en el cual hay un famoso salto de más de 300 palmos de elevación desde donde se precipitan con estruendo y asombro las aguas después de haber pasado por debajo la plaza de San Ignacio y dado movimiento a muchas fábricas y aún molinos al pie del salto en el arrabal de Manresa.

La prostitució: una realitat social

Records de l'anarquista Pedro Flores, que retrata a les seves memòries la Manresa de principis del segle XX. El fragment fa referència a l'Adela, una popular prostituta del barri.

Alta, bien proporcionada, porte alanzado, pelo negro y rostro hermoso. En fin, una de esas mujeres que convierten en volcán las banquisas de hielo. Vivía en la Subida de la Cueva, en las Puertas de San Marcos, cerca del Salt dels Gossos, y vivía de renta con su hijita de 4 ó 5 años, gracias a la protección de un señor [...] Un buen día [...] nos enteramos de que su piso lo ha convertido en prostíbulo, siendo ella naturalmente el plato fuerte, apresurándonos en decir que previamente había alejado a su hija de Manresa [...] Pero la bonanza no se podía eternizar y, como la mayoría de estas profesionales, fue infectada de venéreo y con él terminó su carrera en Manresa.

Els records d’infantesa de Jacint Carrió (1916-2000)

Nascut al carrer Aiguader, Jacint Carrió (1916-2000) va ser deportat a Mauthausen i a Gusen, d’on no va sortir fins al final de la II Guerra Mundial. Un cop recuperada la democràcia, va ser regidor de la Gent Gran de l’Ajuntament de Manresa.

Vaig néixer el 16 de setembre del 1916. Les Escodines, un barri que recordo amb personalitat pròpia i una gran vitalitat, és el meu primer referent de la Manresa de primers de segle. Tinc especialment presents les enramades de Corpus: els carrers engalanats amb serrells i cadenetes de paper, tot fet a mà; els balcons guarnits amb branques; els jocs de cucanya i les batalles de confetti; les reunions familiar son no faltava un bon plat de cargols, galetes i vi bo ; la passada de Sant Bartomeu amb la Divina Pastora, Sant Ciril i les banderes dels “favets” i dels “tremendos”; l’ofici i les prèdiques; el ball amb piano de manetes o cobla. El meu pare havia estat president del barri. Encara el veig fent el recompte de les aportacions dels veïns per a les despeses de la festa. Damunt la taula, una capsa plena de monedes de cinc i deu cèntims i ell i la resta de la família al voltant, fent-ne piles. Un cop comptades, dues mil pessetes: suficient per pagar-ho tot.

L’impacte de la immigració dels anys 30, vist per Josep Pla

Escriptor i periodista, Josep Pla (1897-1981) és considerat l’autor català més llegit i més popular de totes les èpoques.

[...] Tant és així, que a Manresa hi ha tot un barri, les Escudines [sic], immortalitzat per la història de Sant Ignasi, el més tradicional de la ciutat, que pràcticament és un barri andalús. Aquest barri forneix de material humà moltes fàbriques.

Ser escodinaire, segons Francesc Comas

Geògraf i historiador, Francesc Comas (Manresa, 1952) és professor de la Fundació Universitària del Bages i de l’Escola d’Adults Jacint Carrió

Les Escodines ha estat un dels barris on els seus residents  tenen més consciència de barri. La majoria de les cases antigues tenen un mot que fa referència als seus estadants i fins no fa gaires anys era freqüent veure-hi com molta gent treia la cadira a baix al carrer i xerrava amb els veïns al capvespre dels mesos d’estiu. Una mostra d’aquesta vitalitat i sentit de pertinença a una col·lectivitat –ser escodinaire- és el manteniment de la festa de les enramades. Malgrat que aquestes se celebraven –als anys cinquanta- a tots els barris de la ciutat, avui només s’han mantingut en aquest barri. Cal destacar també el dinamisme de les diferents activitats i entitats aixoplugades al casal del barri.

El moviment veïnal del barri, a parer de Ramon Canal

Nascut el 1976. Ramon Canal és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració. Ha estat de cap de servei de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Manresa

L’Associació de Veïns de les Escodines està constituïda i recolzada per gent que se sent molt arrelada al barri i, d’alguna manera, se sent també corresponsable del seu futur. Són persones que encara mantenen un cert orgull de barri, de ser escodinaire, i lluiten per tal que les Escodines, tot i les adversitats, continuï essent un barri acollidor, actiu i, fins i tot, modèlic. En aquest sentit, cal recordar l’esforç que, any rere any, els veïns posen en l’organització de les Enramades i en la il·luminació dels carrers per les Festes de Nadal.

Una reivindicació nostàlgica del barri, feta pels botiguers

Fragment d'un manifest signat per l'Agrupació de Comerciants del carrer Escodines a principis dels anys 80, que ofereix una visió idealitzada del barri.

Segles ençà, quan les muralles de Manresa no van poder engolir la ciutat, va néixer un de tants barris extramurs, d'humils pagesos, de senzilles cases, car els seus fonaments, assentats damunt la roca nua a flor de terra, descobrien profundes arrels com els conreus que envoltaven les sòlides codines.

Lentament el barri va créixer, se'n va dir Escodines i del veïnat escodinaires. Pagesos, artesans i comerciants hi feien vida, que arribava pausadament amb la llum de l'albada. Treball i suor, la seva olor es fonia amb les suaus aromes de les collites, la ferum del bestiar, la flaire de llenya cremada... Les peüngles ferrades dels cavalls colpejaven sonorament l'empedrat dels estrets carrers, i es mesclaven amb la xerrameca dels fadrins i fadrines, dels camperols i mestresses i amb la cridòria de les venedores que oferien els fruits de temporada. 

 Entre el passat i el futur, segons Josep M. Bertran

 Article publicat a Regió7 el 15 d’abril de 1992, que ofereix un retrat del barri a través de l'observació directa i un recull de percepcions.

El barri de les Escodines veu com la ciutat va cap a una altra banda. Té tanta història emmagatzemada als seus carrers i a les seves cases que els qui hi viuen no es poden estar de recordar amb orgull èpoques millors, però amb la mirada posada en el futur [...] Sembla com si els seus principals carrers i les velles cases es busquessin el melic, amb recança de les èpoques passades. De tota la vida havien estat una part important de la ciutat, una part històrica, però avui noten que la ciutat va cap a una altra banda. Passejant pel nucli de la barriada, sense pressa i deixant que la mirada divagui, et pots sentit transportat a una altra època, no tan llunyana, caracteritzada per la tranquil·litat.

Contacte:

Vols fer-te soci?

Si vols unir-te a la nostra associació, caldrà que ens ho facis saber per correu o bé passar per la secretaria.

Horari d'atenció al públic:

Dilluns  de 16 a 20h.

Diimarts, dimecres i divendres:

de 9 a 13h.

 
Versión para imprimir | Mapa del sitio
© Associacio de Veins i Veines Escodines